Les vacances retribuïdes que tenen tots els treballadors són un dret reconegut no sols constitucionalment, sinó també regulat en l’article 38 de l’Estatut dels Treballadors.

Per a què un treballador pugui gaudir d’uns dies de vacances és necessària la prèvia prestació de serveis en l’empresa. Això significa que, per a generar dret a tenir uns dies de descans, cal haver treballat abans i, per tant, la seva la durada serà proporcional a aquest període treballat.

Quants dies de vacances em corresponen i com es pacten

Per a calcular les vacances que ens corresponen, hem de partir de la base que a tot treballador li corresponen 30 dies naturals de vacances per any de servei o, cosa que és el mateix, 22 dies laborables. Això significa que a qualsevol treballador li correspondria, per cada mes treballat, 2,5 dies naturals de vacances, o l’equivalent a 1,8 dies laborables.

És important tenir present, perquè així ho regula la normativa laboral, que el període de gaudi de les vacances ha de fixar-se de comú acord entre l’empresari i el treballador i de conformitat amb el que s’estableix, en el seu cas, en els convenis col·lectius sobre la planificació anual de les vacances. Això significa que, d’existir controvèrsies o falta d’acord entre l’empresa i el treballador sobre quan es gaudiran les vacances, existirà la possibilitat de plantejar una demanda davant el Jutjat social, perquè sigui el jutge qui resolgui sobre les dates concretes per al gaudi, sent a més la decisió judicial dictaminada i que no es pot recorre.

També és important assenyalar que els calendaris de vacances de les empreses han de conèixer-se amb almenys 2 mesos d’antelació de l’inici d’aquestes perquè, en cas contrari, també seria objecte de reclamació judicial pel treballador o els treballadors perjudicats.

Què succeeix si a un treballador se li ha practicat un ERTO?

Quan un empleat es veu afectat per un ERTO, com el seu contracte de treball es troba suspès no generarà dret a vacances per tot el temps que duri el ERTO.

No obstant això, si el ERTO no és total i és de reducció temporal de la jornada de treball, l’empleat reportarà els dies de vacances, però de manera proporcional a la reducció de la jornada que se li hagi aplicat.

D’altra banda, si un treballador està gaudint de les seves vacances en el moment de practicar-se-li el ERTO aprovat, les vacances quedarien interrompudes i, per tant, una vegada finalitzada la suspensió del seu contracte laboral podrà reclamar a l’empresa aquests dies de coincidència.

I què passa amb les vacances no gaudides i generades per un treballador si ha estat acomiadat o si l’empresa tanca definitivament?

En termes generals, les vacances no poden ser substituïdes pel pagament en econòmic, perquè el descans per vacances dels treballadors és obligatori.

No obstant això, en cas d’acomiadament, de fi de contracte o de tancament empresarial, l’empresa podria, com a excepció, pagar els dies de vacances generats per un treballador si aquest no ha pogut o no li ha donat temps de gaudir-les.

El pagament es farà en funció al salari dia que li correspongui a l’empleat, quantia que haurà d’abonar-se en la corresponent quitança per l’extinció del seu contracte de treball, amb independència de quin hagi estat el motiu o la causa de la fi de la relació laboral, és a dir, tant si l’extinció de la relació laboral de l’empleat ha estat degut a un acomiadament, procedent o no, o a conseqüència d’un tancament definitiu de l’activitat empresarial.