L’increment de l’ús de la tecnologia després de la crisi del coronavirus, també ha suposat un augment considerable dels delictes en la xarxa. Molts delinqüents, convertits en ciberdelinqüents ara, han adaptat les seves malifetes als canals online. L’anonimat que Internet els ofereix fa que sigui més complex trobar el seu rastre.

Per a protegir-nos d’aquests delinqüents és fonamental conèixer quin tipus de delictes s’estan cometent. Encara que tots estem familiaritzats amb estafes, suplantacions d’identitat o ciberassetjament, a pocs ens sonen altres delictes relacionats com el phishing, el grooming, el sexting, el griefing, el ciberbaiting o el trolling.

Estafes i falsificacions

Les falsificacions s’han perfeccionat gràcies a la multitud d’aplicacions i eina que existeixen i, amb l’auge d’internet, les estafes també s’han multiplicat. Des de les més simples, com el cobrament de fiances de lloguers vacacionals inexistents o la venda d’articles que mai arriben a casa, fins a les més elaborades.

L’advocada d’ARAG, Marina Barriendos, detalla que els ciberdelinqüents enganyen a l’usuari per a obtenir els seus diners o les seves dades confidencials a través de webs i perfils falsos. D’aquí al fet que ens trobem amb l’ús fraudulent de targetes de crèdit, estafes en subhastes i comerços electrònics, saquejos en comptes corrents i un llarguíssim etcètera.

Suplantació d’identitat i phishing

Un dels mitjans més usats per a la comissió d’aquesta mena de delictes és la suplantació de la identitat o phishing. Mitjançant aquesta tècnica, s’obtenen les dades de manera fraudulenta i després els usen per a delinquir: o bé per a estafar a qui els hi han “pescat”, o bé per a estafar a una altra persona fent-se passar per la primera.

Ciberatacs a empreses

Quan aquest tipus de delictes es comentin contra empreses, parlem de ciberatacs. El delinqüent, en aquests casos, intenta vulnerar la seguretat de l’organització per a cometre qualsevol de les infraccions abans apuntades, quedant-se de bases de dades de clients i fins i tot fer-li perdre la seva reputació.

Ciberassetjament, griefing i ciberbaiting

Hi ha un altre tipus de delictes que, per desgràcia, també han crescut a conseqüència de la gran repercussió dels canals online. Es tracta d’aquells que atempten contra la integritat moral de la persona, les amenaces i les coaccions. Exemple d’això és el ciberassetjament o ciberbullying, en què s’humilia, amenaça o s’esmenti sobre una persona de manera reiterada i constant a través d’internet (xarxes socials, WhatsApp, videojocs en línia…). L’efecte multiplicador de les xarxes i la seva viralitat pot provocar un abast inimaginable.

Un altre delicte de nova creació que també es considera assetjament és el griefing. És l’assetjament dins d’un videojoc o en el xat d’aquest, on se solen difondre missatges insultants o de tipus sexual o íntim. Ciberbaiting, en canvi, significa ridiculitzar, injuriar i atemptar contra l’honor del professor per part d’alumnes, bé insultant-li, editant la imatge o vídeo amb música o gràfics que li denigrin i fent-ho córrer per les xarxes.

Revelació de secrets, sexting i grooming

El delicte de revelació de secrets també s’ha estès. La facilitat de donar-li al botó de “compartir”, “publicar” o “reenviar” en una publicació en les xarxes socials fa que, fins i tot de manera imprudent, es difonguin informacions privades sense el consentiment per a això.

Així que, ull amb la tendència ràpida i impulsiva de donar-li a “compartir”, atès que és més perillosa del que sembla, ja que som responsables del que ajudem a divulgar.

Una de les variants d’aquest delicte és el sexting, que és la difusió de contingut sexual a través de les xarxes (fotografies o vídeos de l’exparella, per exemple), que s’ha obtingut amb permís però que es comparteix sense el seu consentiment.

També existeixen conductes com el grooming, que és quan un adult, amagat després d’un avatar o fent-se passar per un nen, estableix llaços d’amistat i confiança amb un menor a través d’Internet. L’objectiu de l’adult és aconseguir informació personal, fotografies i vídeos, de contingut cada vegada més íntim, per a la seva satisfacció sexual. Aquest contingut l’utilitzarà, a més, per a assetjar-li, amenaçant-li amb publicar-lo si no fa el que ell vol.

Trolling

Finalment, és important saber que el comportament dels ‘trolls’ en internet també pot ser delictiu. El trolling és l’acció de publicar comentaris provocadors, despectius o incendiaris en fòrums, xats, grups de notícies, blogs, biografies de Facebook… amb la intenció de molestar, provocar o crear controvèrsia no constructiva, sent ofensiu per a les persones a les quals es dirigeixen. Un exemple podria ser la difusió de missatges denigrants per a víctimes d’accidents o d’atacs terroristes quan es ret homenatge. Òbviament, se’ls pot imputar delictes com a injúries o calúmnies, així com relacionar-ho amb molts altres d’odi.

Com és evident, els ciberdelictes són molt variats i suposen un repte constant. Per això, el millor és fer un bon ús de les xarxes, ser conscients de l’important que és tenir el control de les nostres dades i mantenir la confidencialitat i, sobretot, ser previnguts amb l’ús que fem de les tecnologies. No fem res en les xarxes que no faríem en la nostra vida offline!